QUI SOC ?

Soc Vicent Serra. Visc en La Marina Alta. Durant tres temporades -del 92 al 95- vaig realitzar els estudis de Magisteri en la Universitat Jaume I de Castelló per a rebre el títol de "Mestre de Primària, especialista d'Educació Física". Aleshores, oficialment, soc Mestre.

A la temporada següent vaig prendre la decisió de preparar-me per a opositar, sense tindre ni punyetera idea del què era això. Una acàdemia de València, la que em passaren el telèfon, va acollir-me. Allí vaig conèixer al meu mentor i posteriorment, amic i ànima espiritual pedagògica: Toni Gimeno. Recordem la primera classe amb ell en la que explicava el currículum de l'àrea d'Educació Física i les maneres d'organitzar-lo per a programar. Ens quedàrem admirats i decebuts al mateix temps. Sorpresos pels seus coneixements tan amplis, argumentats i d'absoluta fidelitat i seguretat. Decebuts perque era "Mestre", havíem passat tres anys en la Universitat i no ens havien parlat res del que estàvem sentint, i per suposat, la distància de sabers entre el nostre nou mentor i nosaltres, almenys la meua, era incalculable. Eixa va ser la primera impressió d'un preparador d'oposicions, d'un professor i d'una meravellosa persona que va despertar en mi la vocació del saber i la de l'ensenyar.

Cinc oposicions en quatre convocatòries repartides entre València i Catalunya acumula la meua experiència com a opositor, més quasi dos cursos acadèmics d'interí. Vaig esollir Castelló com a la província d'examen i allí aconseguisc la plaça. El curs 1999-2000 va ser el de pràctiques i a partir del 2000-2001 m'adjudiquen plaça d'Educació Física amb propietat en un centre de la comarca de La Marina Alta.

A partir d'eixe moment progressen els meus estudis autodidactes des de casa. Combinava la preparació d'oposicions casolana, com a preparador aficionat, amb l'autoformació. Hem vaig proposar elaborar un temari propi d'Educació Física i solucionar totes les llacunes formatives en pedagogia, psicologia, legislació, organització escolar, terminologia general i específica, programació, comunicació oral i escrita, Tecnologies de la Informació i Comunicació, anatomia, fisiologia, història... més tot allò que descobria relacionat amb el món de l'ensenyament i de l'educació. Van ser vora deu consecutius anys de vesprades nits, després de finalitzar la jornada escolar, llegint revistes i llibres que progressivament adqueria i amuntegava en les estanteries de casa, més altre material didàctic de pertinença del centre escolar escollit com a interessant, i tota elecció la transformava a format digital amb estil propi. Esforç, satisfació i perdurabilitat són els qualificatius a la dedicació per ennoblir com a mestre i com a persona.

Optava per la qualitat front a la quantitat. Precedia la paciència a la immediatesa. Acceptava crítiques i comentaris d'intensitats variades. Encapçalava l'autoavaluació com a mètode de progrés i de millora. Llegia als clàssics, als contemporanis i als vanguardistes, als criticats i als acceptats, als que pensaven com jo i als que predicaven altres principis. A la fi, tot ens ha enriquit. La dita, Tota pedra fa paret, seguix complint-se.

Alguns estius he sigut membre de tribunal. Tenia curiositat per saber com es cou l'oposició des de l'altra banda de la taula i conèixer, sense intermediaris, el procés i l'assignació de places; tot un altre món, també. Vaig fer amistats, i opositors, entre els companys. I és que l'avaluació presenta tantíssimes controvèrsies allà on s'aplique, especialment quan la subjectivitat vol valorar-se amb objectivitat; amb números.

Actualment perllongue l'autoformació, sempre de manera autodidacta, buscant nous enfocaments actuals, però, ara ja, més pausadament i amb el control de ser més selectiu a allò que li dedique temps. Seguisc en la docència i compagine la preparació d'oposicions als companys que m'ho sol·liciten.

Les meues idees i enfocaments han madurat i em brinde en ajudar a comprendre els nombrosos malentesos existents tant en novençans com en veterans dedicats a la nutritiva tasca d'ensenyar que a velocitats descontrolades s'aboca a un suïcidi eutanàsic.

Una utopia: ser Mestre en o com en Finlàndia o en un model d'escola semblant a qualsevol de les set escoles que César Bona ambienta en el llibre "Les escoles que canvien el món", totes elles de la geografia espanyola.

El repte era aconseguir un mètode, amb estil propi, de preparar-se les oposicions, que m'hagués agradat, hagueren aplicat en mi. És el mètode que compartisc amb aquells que tenen ganes d’aprendre.

L'èxit és aconseguir el que vols.

La felicitat és estimar el que aconseguixes.

Dale Carnegie