Tots els estils són bons, menys l'avorrit

Voltaire

Les dues parts de l'exposició

L'exposició oral és la segona i última prova de l'oposició. 

Consta de dues parts seguides: la 1a és la defensa oral de la programació didàctica presentada -el discurs ha de tindre una duració màxima de 30 minuts- i en la 2a s'ha d'elaborar i desenvolupar 1 unitat didàctica, també de la PA -la duració d'aquesta segona exposició serà el resultat de restar-li a 60 el temps que hàgem consumit en la 1a part-.

Les dues parts, successives, no poden superar els 60 minuts. 

La 1a exposició, la de la defensa de la programació, es pot dur i es deu dur preparada des de casa sense haver-se-li de realitzar cap modificació el dia de l'exposició. Només el desenvolupament d'una UD, la 2a exposició, s'haurà de preparar mitjanament en la tancada del dia de la prova -màxim, 60 minuts tancat a una aula-, ja que de les 15 UUDD que consta la nostra programació, es realitza un sorteig i se'n trauen tres. D'aquestes tres en triem una, la que més ens agrade. 

Per al cas de l'exposició de la UD ens haurem de preparar una espècie d'estructura i model molt general que deurem acoblar-lo a la UD que escollim per exposar-la, o un model per a cadascuna de les, deu a quinze, unitats didàctiques.

Parlar en públic

Parlar en públic o, el que és el mateix, propagar un discurs al jurat avaluador, requerix de temps i pràctica preparatòria. IMPORTANTÍSSIM!

Possiblement, per a un alt percentatge dels humans, especialment opositors i mestres en general, suposa un seriós enfrontament personal, només perquè apliquen la dita que diu "La por és debades i cadascú se n'agafa la que vol" o la frase de Dale Carnegie "La por no existix en cap lloc, excepte en la ment". Si és una situació novedosa per a nosaltres, l'única cosa que requerix és habituar-se a ella i per a tal menester ens farà falta: mentalització, autosuperació de dificultats i entrenament específic.

Els docents som, precisament, uns dels professionals que estem gran part del temps parlant als demés; comunicant. Cal matisar.

Comuniquem amb tot el cos, a més de la veu. És convenient investigar i conèixer quins són cadascun dels elements i recursos corporals que transmeten informació i els efectes o significats que poden causar o provocar en el receptor. Disposem de tantes referències bibliogràfiques i visuals al nostre abast que devem aprofitar-les!

Ara bé, un aspecte és exposar-nos a uns desconeguts -el tribunal avaluador-, o als companys del col·legi o a l'alumant o a les famílies dels discents, i una altra la història que anem a contar-los, la qual haurem de preparar-nos rigorosament amb tota mena de detalls. 

Encara que la programació presentada -l'escrita- i la que anem a exposar oralment, siguen la mateixa, no devem ni podem retransmetre-la de la mateixa manera; cada codi disposa de les seues tècniques i estratègies. En l'escrita es tenen en compte, principalment, el grau de respecte del format indicat en les bases de la convocatòria. (Les tenim en la secció Criteris de correcció dels tribunals). En la defensa ens va la nota, així que l'entrenament ha de ser l'òptim intentant potenciar les capacitats de cadascú. Sabem quines són?

El cas és que hem de preparar un discurs estructurat que tracte els aspectes siginificatius de l'àrea programada, i en el seu conjunt siga amé de ser escoltat. A tot això, les UUDD desenvolupades destaquen un element motivador per a l'alumnat i contribuixen al desenvolupament progressiu de les capacitats clau, o necessàries per a la vida en societat de l'alumnat en un ambient inclusiu.

Fem-los passar una bona estona, als oients. Demostrem interés, creativitat i innovació. Posem emoció en les nostres paraules. Mostrem-nos tranquils, contents i riallers.

La 1a part: defensa de la programació

És el principi. Per tant, hem de començar presentant-la.

Per al seu desenvolupament podem optar per l'estructura que empràvem en els temes, només que ara cal ajustar-se a les parts de la programació. És un tercer nivell de concreció de temporalització anual -l'actual curs acadèmic- contextualitzada en un determinat col·legi, dirigida a un grup d'alumnes, algun o alguns amb nese, per la qual cosa requeriran adaptacions, curricularitzada en una àrea a través d’entre deu i quinze unitats didàctiques i amb una manera personal de programar o, si es vol, emprant un mètode d'ensenyament que possibilita l'adquisició de coneixements adequats a l'edat segons la legislació en vigor i respectant les característiques psicoevolutives de l'alumnat a qui va destinat l'aprenentatge havent partit de les seues necessitats i interessos. És a dir, havent implicat en la programació, almenys, a l'alumnat, a les famílies i al context on es viu.

S'ha d'oferir una visió global i general de la programació confeccionada, exposant totes les seues parts, però només destacant allò que pague la pena de cada una. I de les unitats didàctiques, cal presentar totes les que hages elaborat -d’entre 10 i 15-, buscant un recurs expositiu que abrace a aquelles amb característiques comunes. Les unitats didàctiques tenen un interés particular; és la justificació. Reflexiona allò mereixedor de justificar d'elles aprofitant la globalització dels elements curriculars.

En la defensa només pots servir-te d'una còpia de la teua programació; has de traure-li rendiment i profit. Tria les pàgines que mostraràs per a reforçar els teus arguments; marca-les amb separadors numerats per a saber l’orde en que parlaràs d'elles. A més, elabora un guió d'un foli (fes tres còpies per al tribunal). La resta, el teu cos i tu.

El varón virtuoso es hábil con las palabras

Quintiliano

La 2a part: elaboració i desenvolupament d'1 UD

Escollida, en la tancada, la unitat didàctica que volem dissertar, venim mentalitzats i concentrats en ella. Tenim disposat tot el material didàctic convenient per a exposar-lo, el qual complementarà i facilitarà la comprensió de la nostra xerrada. 

La UD que vas a exemplificar ha d'encaixar perfectament amb el model de programació argumentat en la defensa de la 1a part. Ara, només queda exemplificar com desenvolupes la teua tasca docent durant un periode temporal i amb una temàtica aleatòria, prèviament reflexionada i preparada.

Aquesta segona part és la continuïtat de la defensa de la programació. És el moment de detallar la UD en qüestió donant a conèixer tot tipus de circumstàncies planificades per a evitar que res siga improvisat: tot té un què, un com i un per què.

S'han de presentar les finalitats i s'han de raonar unes maneres de coordinar el ventall d'elements organitzatius i didàctics que possibilitaran obtenir èxit al llarg de les diferents tasques d'aprenentatge plantejades en la UD.

Les tasques tampoc són atzaroses. Per tant, estaran relacionades i agrupades per afinitats; de la mateixa manera que les sessions. Sessions, activitats, adaptacions i estratègies metodològiques seran els punts centrals de la UD, la qual s'identificarà per un eix vertebrador que arrossegarà tot el treball que explicaràs en el seu desenvolupament.

Potser, hagen activitats complementàries. A més, s'ha de tindre en compte la llengua vehicular d'aprenentatge de l'àrea, tal com vinga expressat en el programa lingüístic del centre. I sempre, pel seu caràcter continu, l'observació sistemàtica i la recollida d'informació subjectiva mitjançant diverses fonts qualitatives, seran la nostra guia, ajudant i assessora per orientar-nos en eixe incert camí que és el de l'aprenentatge. Hem de destacar el protagonisme de l'avaluació.

Todo discurso bien preparado, está ya pronunciado 

en sus nueve décimas partes

Dale Carnegie

Recursos de reforç:

- Luis Puchol (llibre). Hablar en público.  Hablar en público

- Dale Carnegie (llibre). Cómo hablar bien en público

- Jurgën Klaric (llibre). Neuro oratoria

- Ferran Ramón Cortés (llibre). L'illa dels 5 fars.

- Blog d'oratòria. Las reglas de oro. 

- Teresa Baró. Comunicación de éxito.