Interpretem la terminologia

Cada any, en la publicació de la convocatòria d'oposicions, solen redactar-se les proves amb terminologia que genera dubtes de comprensió. Aclarim-ho.

• Objectius d'aprenentatge
  

La manera d'entendre el currículum actual és que s'ha de programar basant-nos en les competències clau. Això, interpretem, és que les finalitats d'aprenentatge -en altres paraules, "objectius d'aprenentatge"- siguen de caràcter competencial. És com dir que formules els objectius d'aprenentatge per a que contribuïsquen a alguna de les competències clau dictades pel Decret 108/2014. Matisem: anomenes la competència clau i tot seguit els objectius d'aprenentatge de la competència. Posem un exemple:

Competència Clau: Competència digital.

Subcompetències o objectius d'aprenentatge: - Crear un blog per transmetre els resultats dels experiments. // - Adquerir una actitud crítica i reflexiva sobre la informació de la xarxa digital.

En la nova concepció del currículum, als elements curriculars Objectius i Competències són de caràcter transversal a totes les àrees i estan redactats amb caràcter d’etapa, els primers, i d'ensenyament obligatori, els segons. Només els continguts i criteris d'avaluació pertanyen a les àrees. Això vol dir que per comprovar si l'alumnat està en condicions de promocionar de curs, s'ha d'observar si ha aconseguit els objectius i les competències pròpies del curs. Com que no estan redactats en cap document legislatiu, és el propi centre, a través de la seua Concreció Curricular de Centre -anterior PCC-, qui ha de concretar eixos objectius i competències de curs en els quals determinarà, entre altres, els criteris de promoció per a l'alumnat en cada curs de l'etapa de primària.

En resum, si això no ho té fet el teu centre, és el que cadascú, quan s'elabora la seua programació ha de dir com contribuïx als objectius i a les competències, als de l'etapa i a les subcompetències, respectivament. Per això, en l'estructura de les UUDD de la programació escrita deuria haver un apartat anomenat "Contribució als objectius d'etapa" i un altre "Competències i subcompetències". Aquestes últimes, subcompetències, les comparem amb "objectius d'aprenentatge", però amb caràcter competencial. 

Si consultem l'Orde ECD/65/2015 de 21 de gener (BOE-A-2015-738) podrem prendre idees per redactar-les. Derogada

• Avaluació de la pràctica docent i indicadors d'èxit
  

Aquest enunciat és un dels apartats exposats en l'article 11, sobre els elements de les programacions, del Decret 108/2014. Es pretén que demostres com valores la pròpia tasca docent, la relacionada amb l'alumnat i la relacionada amb el fet de programar. I, com es pot realitzar eixa tasca?

Si punxes en el següent arxiu descarregable pots observar la confecció d'un índex per a la programació amb el model d’estructura diferenciat per als apartats de l’avaluació: el dedicat al procés d’aprenentatge de l’alumnat i el referit a la pràctica docent.

Per a la comprovació de qualsevol finalitat educativa s'han de formular criteris, frases amb sentit de valoració; és el que coneguem per criteris d'avaluació. Aquestos formen part dels elements prescriptius del currículum i van dirigits al procés d'aprenentatge de l'alumnat. Però com també s'ha d'avaluar la pròpia tasca docent, per evitar confondre a uns i altres, se'ls ha assignat la nomenclatura d'"indicadors d'èxit". Per això, els dirigits al professorat els han anomenat indicadors d'èxit i els dirigits a l'alumnat, criteris d'avaluació.

Els de l'alumnat ja els tenim redactats en el Decret curricular i en el document pont, però els que s'han de valorar de la pràctica docent no estan en cap lloc. És el propi equip docent de cada centre educatiu qui ha de formular-los.

Els indicadors d'èxit poden estar referits a valorar, observar o dur un seguiment de qualsevol dels elements didàctics d'una proposta educativa. A mode d'exemple, enunciem aquestos:

- Programació de l'ensenyament.

- Contextualització.

- Temporalització de les UUDD.

- Coherència entre la metodologia d'aula i l'exposada en la programació.

- Motivació de l'aprenentatge.

- Organització del procés.

- Activitats desenvolupades i orientació en el treball de l'alumne.

- Utilització dels recursos.

- Avaluació dels aprenentatges.

- Informació a les famílies.

- Formació i innovació educativa.

- Reflexió de la pràctica docent.

- Contingut de la tutoria.

- Coordinació amb l'equip docent.

- Relació amb les famílies de l'alumnat.

- Activitats de reforç i ajuda a l'alumnat amb dificultats.

- Activitats d'aprofundiment i enriquiment a l'alumnat més avançat.

- Clima de l'aula: interacció entre el docent i l'alumnat.

Coneguts els indicadors, redactem uns quants ítems d'observació: tres, quatre, per a cadascun dels indicadors. (Analitza l’exemple de la taula)

Per a cada ítem se li marcarà un valor; aquell que li corresponguera en el moment de realitzar l'avaluació. 

Una alternativa, la qual exposem en la taula de l’exemple, és elaborar una escala de valoració: sempre, a sovint, algunes vegades, segons les circumstàncies, per a assignar el valor oportú a cada ítem.